L'orientació

QUÈ SÓN LES CURSES D'ORIENTACIÓ?

Una cursa d'orientació és una activitat esportiva camp a través, contrarellotge i sense itinerari prefixat, on el participant ha de passar per uns controls assenyalats en un mapa en el menor temps possible i amb l’ajuda d’una brúixola. La lectura del mapa permet saber les distàncies, els desnivells i els elements més destacats del terreny per on es passarà (roques, tallats, senders, camins, rius, edificacions, rases, vegetació, etc). Cada corredor va sol i no guanya el més veloç sinó el que va segur per l’itinerari més idoni.

L’orientació és un esport que poden practicar tots els membres de la família. A totes les curses hi ha mapes i circuits de diferents nivells, des dels més senzills d’iniciació per als petits o els adults que comencen, fins als circuits més complicats per als experts, on l’ús de la brúixola és fonamental. D’aquesta forma tothom té un circuit a la seva mida.

Una cursa d’orientació es pot prendre com un agradable passeig en mig de la natura o com una activitat atlètica competitiva. Les curses d’orientació estimulen el poder de concentració, la presa ràpida de decisions i la imaginació, ja que cal interpretar la informació que ofereix el mapa i contrastar-la amb la realitat que veiem a l’entorn, per saber on estem i cap on hem d’anar. L’orientació és un esport integral i complet en cos i ment.

L’elecció de ruta juntament amb el de navegació a través del terreny són l'essència de l'orientació, l’absència d’errades és més important que la rapidesa del corredor. Cal considerar la frondositat de la vegetació existent, els pendents, i les possibles barreres, intentant aprofitar algun tram de camí. El que compta és el temps final, però encara que no sigui el millor, sempre s’arriba al final amb satisfacció

2009 3er 2009 btt 2010 familia

EQUIPAMENT

per participar en una cursa d'orientació es necessita un equipament mínim, roba còmoda que transpiri i no s'enganxi a la vegetació, un calçat esportiu preferiblement amb sola gruixuda i gravada per no relliscar, una brúixola i, uns protectors per la part inferior de la cama o polaines.


ABANS DE COMENÇAR

cada corredor rep un full amb una simbologia que indica la descripció dels elements a localitzat i una targeta de control on es marcaran els controls a mida que els vagi trobant.

 

EN EL MOMENT DE LA SORTIDA

el corredor agafa el mapa on s’han assenyalat en color púrpura el punt de sortida (triangle), els controls a visitar (cercles) i el punt d’arribada (doble cercle).  El control han d'estar situats  just en el centre dels cercles. L'orientador ha de localitzar el triangle i dirigir-se cap el primer control, escollint l’itinerari més ràpid i segur.  En el mapa, els controls estan enllaçats entre si amb línies púrpura.

Sobre el terreny cada control es correspon a una fita o balisa, identificada amb un número.  En funció de la categoria en que es participi, cada orientador buscarà unes fites diferents; es a dir, tindrà una disposició i numeració de controls diferents en el mapa.


mapa 2 control

 

 




fita 31
La fita o balisa és una banderola de roba en forma de prisma triangular de 30 cm de costat, on cada cara està dividida en diagonal amb els colors blancs i taronges. Es col·loca junt a l'element del terreny que l'orientador ha de trobar, bé penjada o bé estacada al terra. Estan identificades amb el mateix número que el control que representen.







picar
Les balises disposen d'una pinça manual que l'orientador ha d'utilitzar per marcar la casella que correspongui en la seva tarja de control. Cada pinça fa una marca diferent en la tarja de control.

Un cop arribats a un control, es verifica el número del control i es perfora la casella corresponent de la targeta de control amb la pinça que disposa la fita, i així amb tots els controls fins arribar a la meta.


marcatge balisa
pinarActualment s’utilitza un sistema de marcatge electrònic anomenat Sportident. En aquest cas no es disposa de targeta si no d’un xip que es porta lligat al dit, i que cal introduir en la base electrònica que hi ha a la fita o balisa.  El xip registra el número de les fites visitades i el temps que s’ha trigat en arribar-hi.

En finalitzar la cursa, es descarrega la informació del xip i s’obtenen moltes dades interessants, com els temps parcials, i permet fer diferents comparatives entre els corredors.







El full de descripció de controls o simbologia és la descripció exacte d'on està emplaçat el control, amb detalls de com és el element del terreny al qual hem col·locat la fita.  Pot estar inclòs en el mapa o en un full petit a part. Conté un encapçalament amb les següents informacions:

a) Primera fila: categoria en que participa l'orientador.

b) Segona fila: numero del circuit, llargada del recorregut i desnivell.

c) Tantes files com balises: a cada fila hi trobem la descripció d'una fita i cada columna  diferents detalls que permetran trobar la fita:

descripcio control

           Columna a: El numero de fita o balisa (en aquest cas, el cinquè control).
           Columna b: El codi de la fita que apareix al costat de la banderola (el 55).
           Columna c: Quin, dels varies elements semblants (el de mes a l'est).
           Columna d: L'element en que està la fita (la depressió).
           Columna e: L'aparença de l'element (profunda).
           Columna f: Dimensions de l'element.
           Columna g: Localització de la fita respecte de l'element.
           Columna h: Altra informació.

d) L'última fila indica la distància que hi ha entre l'última fita i l'arribada. A més, si hi ha una línia discontinua indica que aquest recorregut està balisat.
fitxa controls

Podeu consultar el detall de la simbologia en l'enllaç SIMBOLOGIA

(informació cedida pel Club Grions Orientació)



La targeta de control serveix per demostrar que l'orientador ha passat pels elements indicats, perforant les caselles corresponents a cada fita. Normalment es reserven dos o més espais per marcar-los en cas d'error de marcatge d'alguna fita en la seva casella corresponent (caselles A, B i C).

També serveix com a d'identificació de cada orientador, on hi consta el seu nom i cognom, l'hora de sortida, la categoria, el club al qual pertany i, quan finalitza la cursa, l'hora d'arribada i el temps que ha trigat en realitzar el recorregut. Normalment la tarja de control és exposada públicament amb totes les demés al finalitzar la competició, en ordre creixent tenint en compte el temps assolit per cada orientador.

tarja




            Les brúixoles adequades per practicar l'orientació tenen el limbe ple d'un fluid que esmorteeix les vibracions de l'agulla imantada, fent així que s'estabilitzi ràpidament i que sigui possible una lectura precisa, tot i que s'estigui corrent.

            La brúixola, però, no és completament necessària per completar una cursa. Sovint el mapa proporciona prou elements de referència com per trobar els elements que cal buscar.

            Existeixen diferents tipus de brúixola, les de plataforma i les de dit, i també les de canyell per fer btt-o.
      Per fer un rumb d'una fita a la següent, l'orientador a de fer:

  1. Orientar el mapa al nord d'acord amb l'agulla magnètica de la brúixola; per tant, cal girar-lo fins que les seves línies de nord coincideixin amb el nord que marca la brúixola.
  2. Col·locar el cantell de la brúixola paral·lel a la línia de connexió entre la fita que estem i la que volem anar. El rumb que cal seguir és l'assenyalat pel cantell de la brúixola


bruixola



 

Els mapes són l'element més important en les curses d'orientació. Estan fets específicament per a aquest esport, reproduint a escala reduïda del lloc on es practicarà l'orientació.  Permeten conèixer les distàncies i els desnivells del terreny i són molt detallats: apareixen roques, tallats, línies elèctriques, senders, camins, diferents tipus de vegetació, tàlvecs, rases i clots.  Solen anar acompanyats d'una llegenda que indica de manera resumida la simbologia que s'ha utilitzat per representar aquests elements. Per tal de representar acuradament tots els elements del terreny els mapes són dibuixats en cinc colors a escala preferentment de 1:15.000 o 1:10.000 (1 cm = 100 metres). El significat de cada color es el següent:

      • El color negre defineix els elements:

- Amb característiques rocoses, com per exemple: cingles, marge de roques, roques, pedres grans, etc.

- Amb característiques lineals, com camins, senders, línies elèctriques, etc.

- Elements construïts per l'home: ruïnes, construccions, etc.

      • El marró indica les formes del terreny, com ara corves de nivell, petites depressions, monticles o turons, torrenteres i barrancs, talussos, etc. L'equidistància de les corbes de nivell normalment és de 5 m.
      • El blau és utilitzat per indicar elements relacionats amb l'aigua, com per exemple, llacs, aiguamolls, rierols, fonts, forats d'aigua, rius, etc. Una línia de color negre al voltant d'un element d'aigua indica que no es pot creuar en condicions del temps habitual.
      • El groc  representa camps o zones obertes sense massa forestal. La densitat del groc determina com és d'oberta aquella zona: el groc llampant determinarà una zona d'herba baixa o gespa natural i el groc pàl·lid o clar una zona amb herba alta.
      • El verd és utilitzat per indicar la vegetació que ralentitza el pas a l'orientador. L'enfosquiment del color verd significa una reducció de la penetrabilitat dins de l'àrea.
      • El blanc representa el bosc, sense o amb poca vegetació herbàcia i arbustiva que impedeixi la cursa a través d'ell. Si hi ha alguna part del bosc per on no es pot córrer, llavors el color blanc no apareixerà.
      • El púrpura o el vermell s'utilitza per marcar el circuit definit per l'organització de la cursa: la sortida, l'arribada, els cercles que representen les fites, les línies que els uneixen, etc. Aquests colors també s'utilitzen per determinar zones d'exclusió per diferents causes.

Una característica molt particular i específica dels mapes d'orientació són les línies o fletxes orientades al nord (també anomenades meridians). Aquestes són dibuixades amb color blau o negre, segons el mapa, amb un disposició paral·lela, anant del sud al nord magnètic, i espaiades de 500 metres a escala del mapa.

Les fites estan marcades en el mapa amb un cercle, el punt central del qual és el lloc on està la fita a trobar. Existeixen diferents categories pels participants, i cada categoría té unes fites diferents i per tant un circuit específic.

St.JaumeFrontanya 27.06.10

 


 

Les categories oficials s'apliquen a totes les curses oficials de la Federació Catalana de Curses d'Orientació (FCOC), i per tant tots els seus federats ho han d'estar en una determinada categoria. Les categories populars s'apliquen en curses no oficials, tant per federats com per persones que practiquen aquest esport de forma esporàdica.

Les categories pels homes es representen amb una H i per les dones amb una D. Quan existeix la possibilitat de fer la cursa per parelles es representa amb una X.

En les categories oficials, desprès de la lletra segueix l'edat dels participants; fins els 20 anys, cada categoria sols avarca dos anys i a partir dels 35 anys les categories es contemplen cada 5 anys. Qualsevol orientador pot participar en una categoria superior si es creu preparat per fer-ho.

    • H14 / D14 => Homes / Dones de fins a 14 anys.
    • H16 / D16 => Homes / Dones de 15 i 16 anys.
    • H18 / D18 => Homes / Dones de 17 i 18 anys.
    • H20 / D20 => Homes / Dones de 19 i 20 anys.
    • H21 / D21 => Homes / Dones de 21 a 34 anys.
    • H35 / D35 => Homes / Dones de 35 a 39 anys.
    • H40 / D40 ...
    • HE / DE => Categories d'èlit. Només poden participar en aquesta categoria els orientadors més experimentats majors de 18 anys.

També existeix uns subdivisió de la categoria H-D21 per a orientadors que no es consideren encara amb un suficient nivell per competir en HE i DE. En el moment que s'aconsegueix aquest nivell, es passa a la categoria d'èlit.

Actualment només existeix una categoria d'iniciació, sense diferenciació per edats, que rep el nom de No Iniciats (NI) i és per aquelles persones que volen experimentar l'orientació. Poden anar sols (H o D) o en parelles (X).

Els circuits són diferents per cada categoria. Les distàncies dels circuits solen ser de 2 a 10 quilòmetres segons les categories.

 


Tot i que existeixen moltes modalitats de curses d’orientació, les més importants són:

•    a peu, amb les seves modalitats: distancia llarga, mitja, ultrallarga, relleus, sprint i nocturna
•    rogaine (cursa en grup a peu) en la modalitat de 3 hores, 6 hores o 24h
•    raids d’aventura (consultar el reglament per saber les proves, distàncies i temps)
•    orientació en bicicleta de montanya (btt-o), en modalitat mitja, llarga i sprint

El format mes comú de les carreres d'orientació és el de la cursa lineal individual, en que cada orientador te assignat una hora de sortida i ha de trobar les fites en l’ordre indicat.

Una variant són les curses de relleus, on cada rellevista agafa un mapa quan arriba el seu company i fa la seva cursa lineal individualment. En aquest cas el temps de resultat és el temps sumatori de tots els rellevistes.

En les curses en format score, l'orientador ha de trobar una determinada quantitat de fites en el menor temps possible però en qualsevol ordre. Es pot limitar el temps màxim per trobar fites o be el nombre de fites a trobar. En el mapa les fites estan representades com a cercles i numerades però no hi ha línies de connexió entre elles i el numero no implica ordre de trobada sinó que només serveix per identificar la fita. Dins la modalitat score podem trobar curses on les fites tenen puntuació diferent, habitualment són rogaines a peu i també btt-o.

Altres modalitats aprovades per la FCOC, però considerades "populars",  són:  Score-O, Micro-O, Ski-O, Raquetes-O ...

 



Presentem un extracte del reglament de competició a peu, que es pot consultar complert a la pagina corresponent de la federació:
1. L'orientació esportiva té com a principi fonamental l'honestedat.
2. La competició d'orientació es realitza en silenci. Els orientadors no poden intercanviar-se cap mena d'informació durant la cursa.
3. No es pot realitzar una part o el total del recorregut en col·laboració d'un o més orientadors (si no està indicat específicament)
4. No es pot aprofitar d'un altre orientador amb un major nivell tècnic, seguint-lo al llarg de la cursa.
5. L'orientador ha de respectar a tercers, així com la propietat d'altri, els conreus, les zones de repoblació forestal i tot el material de competició.
6. Tots els participants cal que respectin també, els drets dels competidors de les altres categories.
7. Els orientadors de la categoria de No Iniciats (NI) hauran de deixar passar als orientadors de les altres categories.
8. El jutges de la prova tenen el dret de verificar la tarja de control en tot moment.
9. El recorregut s'ha de cobrir seguint l'ordre oficial dels controls.
10. Si un competidor perd la targeta de control, l'estripa o la manipula, no passa tots els controls o no els visita en l'ordre establert, serà desqualificat.
11. L'orientador que no finalitzi la competició té l'obligació de comunicar-ho al control d'arribada.
12. La zona de competició està prohibida als corredors fora de cursa, així com als acompanyants.
13. Els competidors estan obligats a tenir cura i preservar el medi natural on es desenvolupa la competició.
14. L'assistència és obligatòria en cas d'accident d'un corredor.
15. El participant en una competició accepta el reglament de les curses d'orientació i participa, exclusivament, sota la seva responsabilitat.
16. Qualsevol infracció d'aquest codi d'ètica esportiva pot ser motiu de desqualificació.


Ets aquí:   L'orientacióQuè són les Curses d'Orientació?
esportcat h rgb fn 600pp iberogaine
Subscriu-me a la llista de correu de la FCOC
Visita'ns al Facebook