L'orientació - El mapa d'orientació

 

Els mapes són l'element més important en les curses d'orientació. Estan fets específicament per a aquest esport, reproduint a escala reduïda del lloc on es practicarà l'orientació.  Permeten conèixer les distàncies i els desnivells del terreny i són molt detallats: apareixen roques, tallats, línies elèctriques, senders, camins, diferents tipus de vegetació, tàlvecs, rases i clots.  Solen anar acompanyats d'una llegenda que indica de manera resumida la simbologia que s'ha utilitzat per representar aquests elements. Per tal de representar acuradament tots els elements del terreny els mapes són dibuixats en cinc colors a escala preferentment de 1:15.000 o 1:10.000 (1 cm = 100 metres). El significat de cada color es el següent:

      • El color negre defineix els elements:

- Amb característiques rocoses, com per exemple: cingles, marge de roques, roques, pedres grans, etc.

- Amb característiques lineals, com camins, senders, línies elèctriques, etc.

- Elements construïts per l'home: ruïnes, construccions, etc.

      • El marró indica les formes del terreny, com ara corves de nivell, petites depressions, monticles o turons, torrenteres i barrancs, talussos, etc. L'equidistància de les corbes de nivell normalment és de 5 m.
      • El blau és utilitzat per indicar elements relacionats amb l'aigua, com per exemple, llacs, aiguamolls, rierols, fonts, forats d'aigua, rius, etc. Una línia de color negre al voltant d'un element d'aigua indica que no es pot creuar en condicions del temps habitual.
      • El groc  representa camps o zones obertes sense massa forestal. La densitat del groc determina com és d'oberta aquella zona: el groc llampant determinarà una zona d'herba baixa o gespa natural i el groc pàl·lid o clar una zona amb herba alta.
      • El verd és utilitzat per indicar la vegetació que ralentitza el pas a l'orientador. L'enfosquiment del color verd significa una reducció de la penetrabilitat dins de l'àrea.
      • El blanc representa el bosc, sense o amb poca vegetació herbàcia i arbustiva que impedeixi la cursa a través d'ell. Si hi ha alguna part del bosc per on no es pot córrer, llavors el color blanc no apareixerà.
      • El púrpura o el vermell s'utilitza per marcar el circuit definit per l'organització de la cursa: la sortida, l'arribada, els cercles que representen les fites, les línies que els uneixen, etc. Aquests colors també s'utilitzen per determinar zones d'exclusió per diferents causes.

Una característica molt particular i específica dels mapes d'orientació són les línies o fletxes orientades al nord (també anomenades meridians). Aquestes són dibuixades amb color blau o negre, segons el mapa, amb un disposició paral·lela, anant del sud al nord magnètic, i espaiades de 500 metres a escala del mapa.

Les fites estan marcades en el mapa amb un cercle, el punt central del qual és el lloc on està la fita a trobar. Existeixen diferents categories pels participants, i cada categoría té unes fites diferents i per tant un circuit específic.

St.JaumeFrontanya 27.06.10

 

Ets aquí:   L'orientacióQuè són les Curses d'Orientació?
esportcat h rgb fn 600pp iberogaine
Subscriu-me a la llista de correu de la FCOC
Visita'ns al Facebook