Properes curses

11setembre

WOC 2019 - Entrevista al Pau Llorens Caellas

WOC 2019 - Entrevista al Pau Llorens Caellas
Última de les entrevistes que farem als representants catalans dels World Orienteering Championships (WOC) 2019 a Noruega. Si voleu saber com es van preparar els campionats, quines sensacions van tenir en cursa o llegir consells del més alt nivell orientador, no us les podeu perdre!
A nivell tècnic, com ha sigut la teva preparació per aquests mundials?

La preparació per a aquest passat WOC ha estat una mica més important que el que havia estat anys anteriors. L’únic motiu és perquè el terreny nòrdic (i concretament el noruec) el tenim poc per la mà i ens costa especialment poder rendir a nivells alts en aquelles condicions. Tot és molt diferent, i no tant per el mapa que és més “fàcil” d’acostumar-s’hi sinó pel que fa al terra i a la forma de córrer. Els primers cops que hi vaig estar semblava que no sabia córrer, m’entrebancava molt sovint, el bosc se’m menjava i em cansava molt ràpid. Tot i així no té més secret que entrenar, entrenar molt i poc a poc es va millorant. Les sensacions van sent cada vegada més bones. 

Creus que t’has aconseguit adaptar bé al terreny? Quins són els problemes que et vas trobar inicialment i com els has superat o entrenat?

Adaptar-me bé al terreny si, però com sol passar habitualment no el suficient. Estar gairebé dos mesos en total durant aquest estiu en terrenys nòrdics m’ha permès entendre bé el terreny, saber com s’ha de córrer, saber controlar el ritme i també saber com de ràpid s’ha d’anar per poder-ho fer bé. Tot i així crec que tot és qüestió d’hores i és evident que si amb 2 mesos vaig aconseguir un nivell correcte, amb més hores sempre es pot millorar.

A nivell mental o de pressió, com t’has preparat per aquests mundials?

A nivell mental crec que és important pensar-hi (tots ho fem quan tenim una cursa important), però pensar també en les coses que passen abans, les de després, les que poden passar si tot va bé i també les que passaran si tot va malament.

I també posar-nos en situacions d’estrés, entrenant amb persones que sabem que són millors que nosaltres, amb altres del nostre nivell per exprimir-nos i amb altres d’un nivell una mica més baix per aprendre a no baixar la guàrdia i a entendre que tothom ens pot guanyar. 

Si mentalment aconsegueixes assumir tot això i tenir abans de començar una mica clar quin és el teu nivell real i on hauries d’estar crec que t’ajuda a assimilar-ho tot, passi el que passi. 

Tot va començar amb la qualificació de la mitja, que et va donar el passi a la final A, quines van ser les sensacions de la cursa?

Les sensacions van ser molt bones. Vaig sortir ràpid des del principi, com sempre m’agrada fer en totes les curses, i realment em va sortir tot rodat. Molt pocs errors (per no dir cap), baixant el ritme en un parell de moments importants per poder orientar bé i una classificació per a la final que era el meu objectiu de la temporada. Tot i així, vaig entrar a la final per només 9’’...

Al cap d’uns dies afrontaves la Final A. Com vas plantejar la cursa tècnicament?

El plantejament era igual que la classificatòria, sortir al màxim i intentar fallar molt poc, ja que sabia que físicament no podia aspirar a gaire però que si tècnicament es fa bé sempre s’aconsegueix un resultat bo. 

Quines van ser les teves sensacions?

Les sensacions no eren dolentes durant les primeres fites (1-3) però a la 4 vaig fer un error de més de 6 minuts. Era un zona amb pendent i no vaig aconseguir diferenciar els elements que hi havia dibuixat, i no sabia gaire on estava fins que vaig arribar a uns tallats que vaig aconseguir relocalitzar-me. Després d’això ja no vaig aconseguir córrer ràpid, veien com altres corredors em passaven i no aconseguia seguir-los agafant rutes poc òptimes. Crec que és una llàstima fer un error d’aquest tipus en una final d’un mundial però penso que és qüestió de probabilitat. I en aquesta ocasió i en aquells terrenys, no vaig aconseguir reduir a 0 les possibilitats de fer un error gran, de manera que podia passar.  

Finalment, vas participar a la prova de Relleus clàssics. Com et vas sentir?

Als relleus millor, sortir amb tanta gent bona fa que la motivació sigui molt alta i que les primeres fites siguin un altre cop molt importants. Al principi anava bé, però un altre cop en la 3a fita vaig perdre 40’’, que pot semblar poc però va ser massa per a poder tornar a enganxar-me amb el grup. I a partir d’allà vaig córrer gairebé sol, amb bones sensacions però també sabent que els corredors que anaven amb grup estarien corrent més ràpid. 

Què fas per tal que els corredors d’altres equips no et despistin però al mateix moment aprofitar-ne la seva orientació?

Sempre és difícil fer-ho, però intentar buscar elements molt clars per agafar-los de referència i simplificar molt més en els trams llarg, però alhora centrar-te i llegir més tranquil quan t’apropes a un control. 

Molts cops és difícil o inclús impossible per mi com en aquest cas de seguir-los, però aprofitar als altres és una de les millors maneres d’aprendre, de veure com corren, com es mouen pel bosc, com frenen quan venen trams importants i com controlen al grup per a poder estar sempre on volen estar. 

Finalment, quines són les conclusions d’aquest mundial? L’any que ve tornarà a ser el teu objectiu?

Les conclusions són que sempre hi ha anys bons i anys no tant bons, i que possiblement després d’un de bo (2018) en fa falta un de no tant bo (2019) com vam veure en el Campus 2018 i amb tots els anys que he estat competint. Però això només serveix per fer-me adonar que si aconsegueixo seguir amb la mateixa motivació de sempre, posant-hi més il·lusió i esforç que mai, és possible que el 2020 sigui encara millor que els dos anteriors. 

I que ho sigui només depèn de la voluntat, la dedicació i les hores.

Entrevista per Eloi Martí Romaní – Club Aligots

Posted in Orientació a peu

esportcat v rgb fb 600pp logo ufec vertical 02 iberogaine
Subscriu-me a la llista de correu de la FCOC
Visita'ns al Facebook