Properes curses

29agost

WOC 2019 - Entrevista a l'Anna Serrallonga Arqués

WOC 2019 - Entrevista a l'Anna Serrallonga Arqués
Aquesta és la 1a de 3 entrevistes que farem als representants catalans dels World Orienteering Championships (WOC) 2019 a Noruega. Es tracta del Pau Llorens Caellas i els germans Anna i Marc Serrallonga Arqués. Si voleu saber com es van preparar els campionats, quines sensacions van tenir en cursa o llegir consells del més alt nivell orientador, no us les podeu perdre!
Bon dia Anna, després d’aquest WOC et volem fer un seguit de preguntes per tal que els nostres orientadors i orientadores puguin saber més sobre tu i sobre la teva preparació i actuació als mundials.

A nivell tècnic, com ha sigut la teva preparació per aquests mundials?

Per qualsevol cursa d’orientació sempre és molt important entrenar en terrenys rellevants. Per això, per preparar el mundial, vaig fer 3 camps d’entrenament a Noruega (un cap de setmana a l’abril, 4 dies a finals de maig i 9 dies al juliol). Vaig variar entrenaments ràpids a velocitat de competició com alguna cursa o intervals, amb entrenaments molt suaus per recuperar i poder fixar-me en tots els detalls.

Creus que t’has aconseguit adaptar bé al terreny? Quins són els problemes que et vas trobar inicialment i com els has superat o entrenat?

Crec que em vaig adaptar bastant bé, però també penso que sempre pot ser millor. Durants els dos primers camps d’entrenament feia errors molt grans (parlo de minutades). El que més em costava era l’atac a la fita. A Noruega cal ser molt precís perquè sovint la vegetació és molt alta i la fita no es veu de lluny. Després de tants entrenaments vaig poder anar agafant confiança i polint la meva orientació.

A nivell mental o de pressió, com t’has preparat per aquests mundials?

Per aquest mundial em vaig posar uns objectius bastant alts. Com que els entrenaments i les competicions al llarg de tota la temporada estaven anant bé, sentia més pressió que altres anys. Les últimes setmanes van ser bastant dures mentalment. Mai havia estat tant nerviosa per un mundial com l’última setmana a casa abans de marxar a Noruega.

Tot va començar amb la qualificació de la mitja, que et va donar el passi a la final A, quines van ser les sensacions de la cursa?

Entrar a la final de mitja era el primer gran objectiu. El dia abans, estudiant les hores de sortida, sabia que si no feia errors, podia entrar a la final. El dia de la cursa estava molt nerviosa. Físicament no em sentia bé. Havia plogut molt, els aiguamolls estaven molt molls i el terreny semblava més dur que altres vegades. Com havia dit el Pau el dia anterior, en aquest terreny pots tenir la sensació que físicament no avances, però has de pensar que tothom està en la mateixa situació que tu. Per tant, vaig lluitar durant tota la cursa. Vaig fer 2 errors que em van fer patir una mica. Però vaig estar molt contenta quan vaig veure que la meva cursa havia estat més que suficient per obtenir una plaça a la final.

Just el següent dia afrontaves la llarga distància. Era el teu objectiu principal? Com vas gestionar-ho amb la qualificació just el dia abans?

Sí, la llarga era el meu objectiu principal. Jo acostumo a tenir bastant males sensacions a la primera cursa del campionat, així que em va agradar molt que la llarga fos la segona cursa del programa. Sabia que potser notaria la cursa del dia anterior a les cames, però per altra banda, una part dels nervis ja haurien marxat.

Com es gestiona una cursa tant llarga d’orientació al mateix moment que saps que cada minut compta?

La veritat és que tenia dubtes de sortir de bon principi ràpid o a reservar forces. Per un banda volia sortir ràpid per entrar a ritme de cursa, però tenia por de petar massa d’hora i no arribar a meta. Sobretot en un terreny tan dur. Com que el meu entrenador havia dit que estava en millor forma que mai, vaig decidir sortir ràpid. Preferia petar al final, que no arribar a meta amb la sensació que no havia donat tot el que tenia. Crec que va ser una bona decisió perquè el traçat va ser més ràpid del que ens esperàvem.

La meva tàctica va ser córrer al màxim en trams fàcils (carretera, camins i trams llargs de navegació) i baixar el ritme en atacs a les fites.

Al cap d’uns dies afrontaves la Final A. Com vas plantejar la cursa tècnicament?

La cursa llarga va ser més fàcil en general del que ens esperàvem. Però per la mitja sabíem que, segurament, tindrien un traçat difícil preparat. El meu objectiu era minimitzar els errors. Controlar molt la direcció al sortir d’una fita i durant el tram era un dels punts claus. Fixar-te bé en elements més grans en l’atac de la fita era important (turons i tallats visibles). Tot i haver-ho estudiat bé, no me’n vaig sortir del tot. Vaig fer un error de direcció a la fita 2 que em va fer perdre uns 30 segons i un error al cercle de la fita 8.

Quines van ser les teves sensacions?

Les meves sensacions físiques eren millor del que m’esperava tot i dur 2 curses acumulades a les cames. Mentalment, l’error de la fita 2 no em va afectar gaire. L’error de la fita 8 ja em va costar més superar-lo mentalment. Allà em va atrapar la corredora finesa amb la qual vaig arribar a meta.

Finalment vas participar a la prova de Relleus clàssics. Sabem que vau tenir problemes amb la primera posta. Al final vas poder córrer?

La María Prieto es va torçar el turmell de camí a la fita 9. Realment va ser una llàstima perquè estava fent una cursa boníssima corrent amb el grup dels millors 10 equips. Com que jo ja estava canviada, havia escalfat i ja estava mullada de la pluja, no perdia res en sortir al bosc i seguir-me mullant. Així que, és clar que vaig sortir a córrer! I no me’n penedeixo gens, perquè el bosc dels relleus era fantàstic. Com he dit, és una llàstima que corréssim fora de competició, però al bosc vaig poder gaudir de la meva última cursa.

Finalment, quines són les conclusions d’aquest mundial? L’any que ve tornarà a ser el teu objectiu?

No estic 100% contenta del meu mundial. Mai havia estat en tan bona forma física com aquest any, així que havia somiat en millors resultats. Tot i això, mirant pures xifres, 23a de llarga i 31a de mitja no està gens malament per mi. 23a de llarga és el meu tercer millor resultat en aquesta distància. 31a de mitja és la meva marca personal en mitja. Així doncs no em puc queixar, però continuo tenint un petit regust amarg. Vaig fer errors tècnics en ambdues curses que podria haver evitat.

L’any que ve no em plantejo anar al mundial ja que és un mundial només d’Sprint. Aquesta no és la meva disciplina perferida i no estic mentalment motivada per entrenar un any sencer per Sprint.

 

La següent de les entrevistes en breus a les xarxes i web de la federació. Estigueu connectats per a no perdre-us-la!



Entrevista per Eloi Martí Romaní – Club Aligots

Posted in Orientació a peu

esportcat v rgb fb 600pp logo ufec vertical 02 iberogaine
Subscriu-me a la llista de correu de la FCOC
Visita'ns al Facebook