federat curses orientacio    suscripcio1

confinament curses orientacio   docents curses orientacio

 

11gener

Crònica dels joves catalans al PNTD de reis 02-05/01/20

Crònica per Eloi Martí

Crònica dels joves catalans al PNTD de reis 02-05/01/20
Dia 1

No sabem què passa avui a les cases d’alguns joves catalans. Encara no és el dia de Reis, no hi ha regals al menjador, però es lleven encara més d’hora i amb més ganes que mai. I és que avui es marxa cap a Guardamar del Segura, lloc que acollirà, durant els pròxims quatre dies, un camp d’entrenament de la Federació Espanyola d’Orientació (FEDO) específic per a tots els nois i les noies de 12 a 18 anys. Una cita imprescindible que dona inici a una nova temporada, per escalfar motors, motivar-se i gaudir d’aquest esport en un ambient de coneixença i companyonia entre els joves de tot l’Estat.
La comitiva, perfectament organitzada, fa una primera parada a Vic, on s’agafen les furgonetes de nou places cadascuna, a les quals pugen bona part dels joves, per viatjar cap a València. Amb les primeres llums del dia, les furgonetes, 18 en total, primer paren a Bellaterra i després a Tarragona per acabar d’omplir-se.

Entre música, converses i parada per dinar, arribem a lloc; ja tenim el primer entrenament preparat. Ens distribuïm per parelles, cadascú a la seva categoria, i cap a les dunes! I uf, sort que avui no era molt difícil, ja que déu n’hi do quin terreny! Un cop acabat l’entrenament es fa la xerrada que presenta el camp d’entrenament i els criteris de selecció per als joves entre 14 i 18 anys per al Campionat d'Orientació Juvenil d'Europa (EYOC). L’atenció és màxima, la majoria d’ells volen aspirar a anar-hi i és el seu objectiu principal de la temporada; per això cal saber a la perfecció els criteris que se seguiran en el procés de selecció. Després de la xerrada, sopar i a dormir, que ha sigut un dia llarg.

Dia 2

Avui toca un matí intens de dunes: primer ens toca fer un exercici de rumbs a la part alta del mapa. Aquest terreny és perfecte per practicar-los, pla i sense gairebé cap impediment per passar per on vulguis. Estan obligats a fer rumbs, ja que no sabem per què, hi ha zones del mapa blanques...

Tot seguit, continuen els problemes d’impressió... Tenim un mapa on només hi ha corbes de nivell i ens prohibeixen utilitzar la brúixola. Estan bojos! Al final veiem que no era tan difícil com ens pensàvem, i el fet d’anar sense brúixola ens fa concentrar molt més amb el dibuix de corba, que en aquest mapa és una referència crucial. Segurament, hem experimentat un dels exercicis més difícils i divertits.

Arriba l’hora de dinar. Mengem i descansem una estona, i cap a la pista d’atletisme. Com? No era d’orientació el camp d’entrenament? Sí, però, també fa falta córrer per ser un bon orientador. Per això, a la tarda farem el test físic estandarditzat de la FEDO, per veure on estem físicament comparat amb la resta de companys i companyes, i per fer la marca mínima que es demana per aspirar a la selecció espanyola.

Un cop fet el test físic cap a la casa: tenim xerrada de Chris Terkelsen, orientador danès amb moltíssima experiència a escala internacional, que ens explica els seus inicis en l’orientació, els seus primers entrenaments i tota la seva progressió. Brutal!

Així doncs, acaba el dia; no hem parat. Sopar i cap al llit, estem ben rebentats.

 

Dia 3

Avui toca canviar de terra: canviem la sorra per les pedres del cap de Santa Pola. Quin terreny més peculiar. Majoritàriament pla i amb formacions de relleu molt grans, ja no ens fixem tant amb la corba, sinó més aviat amb els límits de vegetació, les formacions rocoses i la brúixola. Per això, ens han preparat un entrenament de simplificació: ens fan marcar amb bolígraf les zones en què ens fixarem, i la resta ho guixem per veure-ho pitjor. Quin embolic!

Un cop acabat l’entrenament, tornem a la casa, dinem i descansem una estona, que la tarda té doble ració. Comencem amb relleus, quina emoció! Ens han preparat un equips mixtos: cada posta és una categoria diferent. Divertit i difícil també, ja que tornem a estar sobre la sorra. La tensió de la sortida en massa, les diferents dispersions, molta gent corrent als costats... Les sensacions són molt diferents als altres dies, i ens posa a prova d’una altra manera a les dunes.

Tot seguit, un cop el sol ha baixat, comença la nocturna. Mapa també peculiar que, tot i no ser de dunes, és ben interessant. Sortim en massa tots junts i cap al bosc! Els entrenadors en tenien una de pensada per dispersar-nos: tots els circuits tenien una primera zona score, on havies de pensar la millor estratègia per tal de fer totes les fites en el menor temps possible, i posteriorment un sector lineal. La nit és fosca i temperatura agradable, perfecte per a una nocturna en tota regla. Això d’orientar de nit té tela.

Amb tot, ja és l’última nit, i com sempre, tot i estar ben rebentats, vam allargar una mica més, gaudint de la companyia i de totes els amics i les amigues fets al llarg d’aquests dies.

Dia 4

El dia començava ben d’hora per a alguns valents, que no en van tenir prou amb una nocturna, que van tenir la idea d’anar a fer el famós traçat del francès Thierry Gueorgiou per les dunes de Guardamar, la N. Quina experiència, les dunes de nit són realment molt difícils, i si no saps si hi haurà fita o no! La resta ens despertem just quan arriben els sonats... La cara de felicitat ho diu tot. Que bé que ho estiguin gaudint tant!

Això ja s’acaba: avui últim entrenament, traca final amb un multitècnic que vol fer aplicar tot el que hem practicat al llarg d’aquests dies. I déu n’hi do, i tant si ho apliquem tot! I més!

Ens engresquem amb la foto de grup, però arriba la xerrada final per tancar el PNTD i després iniciem el camí cap a casa. Reflexionem sobre aquests intensos dies, mapes brutals, amics i amigues nous, amb la sensació d’emportar-se una experiència on no només hem après orientació, sinó molt més.

Fins a l’any que ve!

Posted in Orientació a peu

esportcat v rgb fb 600pp logo ufec vertical 02 iberogaine
Subscriu-me a la llista de correu de la FCOC
Visita'ns al Facebook